Sovint, força sovint, quan arribo a un pas de vianants i està vermell, el que faig de seguida és mirar si bé algun vehicle i, si no en ve cap o el que ve considero que és lluny, travesso el carrer per seguí el meu camí. Quina inconsciència, quina barbaritat, quina pèrdua, quin disbarat, quin doi! Sí, i cadascuna d'aquestes exclamacions és menys visceral del que sembla i molt més calculada, pensada, rumiada i escollida...
Quan travesso en vermell no sóc conscient del que deixo enrera, d'allò que m'estic perdent, de totes les coses que podia haver fet, escoltat, observat i, per què no, compartit, tot aturant-me i esperant a que es posés verd. Why not?
Quan travesso en vermell demostro la meva ignorància sobre tots els missatges que em puc perdre per ignorància, per ser un bàrbar pel que fa a les possibilitats que m'ofereix una cultura com la nostra si t'atures uns segons, no serà gairebé mai un minut, i saps gaudir de les històries, les oportunitats i les persones i coses que, sense saber-ho, no deixaran de sorprendre't i (why not?) ensenyar-te a deixar de ser un bàrbar.
Quan travesso en vermell deixo de ser conscient de tantes coses, em perdo tantes coses, que quan te n'adones voldries refer molts camins semafòrics passats i, com això ja no és possible, pots arribar a gaudir dels que encara vindran. I, és clar, why not?
Quan travesso en vermell faig un acte que em em van prohibir fins que em van fer responsable del meu propi atropellament, i això és un disbarat que val la pena d'aturar, sobretot per tot allò d'alternatiu i profitós que té aturar-se i esperar, i mentre hom espera... tot pot passar o... Why not?
Quan travesso en vermell, deixo de tenir temps per concentrar-me en enigmes tan curiosos com haver d'exclamar-se amb dues expressions sinònimes que són tant una barbaritat com un doi, i ressoldre el misteri ja paga per aturar-se uns segons. Why not?
Quan aquestes paraules s'escriuen tot fa 30 anys que ens va deixar algú que va ser fotografiat amb tres companys de grup travessant el pas zebra més fotografiat de tota Anglaterra. I és John Lennon qui va dir que "Life is what happens to you while you're busy making other plans". Doncs també passen moltes coses mentre caminem per dirigir-nos a fer alguna cosa. Potser val la pena aturar-se una mica. Un semàfor és una bona oportunitat. Why not?
